Mai, Mai és tard per escolar-vos
Una vegada més, els amics de Mai Mai, han tornat a acaronar-nos amb la seua música, amb els seus videoclips i amb les seues lletres. Per primera vegada vaig a retre homenatge a aquest grup que desde fa temps porta “descobrint els paisatges que em ens amagaven”. Aquest grup tot i canviar en poc temps l’enfocament de les seues cançons, amb una nova sonoritat i amb una diferent organització, han sabut aprofitar aquestes dificultats per millorar la seua música.
Fa menys d’una setmana el grup Mai Mai ens va presentar el segon single d’aquesta nova etapa, aquest era l’anomenat “Dolça força”. Un videoclip en el que podiem vore la senzillesa d’algunes imatges dins d’una casa d’estil propi, i l’elaboració més delicada i presisa mesclant imatges ràpides i fent girs de càmera, mentre de fons sonaven les dos guitarres. Amb aquesta formula Pau Berga i Mario Sancho van tornar a deixar marca al mon dels videoclips, tal i com ja van fer amb “Nit Salvatge”. Cal dir, que amb aquest videoclip i tirant a una part més propia, quan vaig vore aquesta obra, vaig sentir dins meu una espècie d’arrepentiment i d’impotència per no poder participar en l’acte. Quan el cantant em va convidar a anar, vaig sentir un desig increíble de participar, però novament a causa de l’edat i el lloc se’m va fer impossible acudir a l’event, ara sols puc mirar el videoclip i gaudir-ho amb una mica de recel per pedre’m aquella actuació.
Tot i això, aquesta cançò no destaca sols per la seua part visual. Si tanquem els ulls també podem sentir “com bull”, com “mata el fred, sec amb la calor i l’emoció”. Tanmateix tanques els ulls, comences a cantar la cançò sol a casa com si estigueres als seus concerts i comences a sentir l’adrenalina “de cridar junts perdre la por sentir el gust”. Bé, comences a sentir la no tan “dolça força”, el problema és que al tancar els ulls aquesta canço ens va obrint els ulls “que abans eren ostatges” i al final és impossible acabar-la amb els ulls tancats, ara ja amb els ulls oberts tornes a observar el videoclip i segueixes “descobrint els paisatges que ens amagaven”, en aquest moment ja és impossible “trobar-nos perduts enmig de grans desastres”, perquè amb l’energia de la cançò sabem alçar-mos “quan ens sentim orfes”. No dubteu, quan vos sentius orfes escoltar aquesta cançò que va “vindre per amar-nos i enfrontar els mostres” i així per la nit com agafem un llibre, també “ens cantem versos que ens ho recroden”.
Totes aquestes coses i moltes més són les que em va fer sentir Mai Mai quan vaig escoltar la seua cançò, així que “com un homentage” els escric i els cante humilment aquestes linies, això si, Mai Mai, “Si demà te’n vas ai, fes per avisar-me t’aniré a acomiadat et retré” mil homenatges. Ara jo, estudiant de segon de batxillerat vaig a continuar estudiant, mentre “balleu dins del meu cap” i intentaré centrar-me un poc en el treball perquè “em costa concentrar-me” de tota manera tinc que dir als membres de Mai Mai, que des que els conec “Mai mai ,m’habeu deixat sol” i sempre “m’aculliu i em doneu forces”.
Gràcies Mai Mai per aquest videoclip i per tota la teua música. Sempre Mai Mai.
